Diàfana, La Naturalesa del Camp

Sempre he pensat com podríem definir la naturalesa d'un camp, i al final, després de donar-hi moltes voltes, he arribat a la conclusió que la millor paraula del nostre diccionari que s'ajusta a la naturalesa del camp és Diàfan. 

La paraula en qüestió té un doble origen, del llatí medieval "diaphanus (Transparent)" i del grec antic "διαφανής" i fa referència a un cos que permet el pas de la llum en gairebé la seva totalitat, i és que per regla general, els camp tendeixen a permetre el pas de l'energia en gairebé la seva totalitat, i aquest gairebé és el que li proporciona la doble capacitat de superposar-se i interaccionar, dos conceptes que són inversament proporcionals al quadrat de la distància per a tots els camps, i és que la cuarta dimensió, la quantitat de energia en format de camp o partícula que es troba en un punt del espai, així ens ho proporciona.

Així que si hem de pensar quina és la naturalesa d'un camp, tenint present la seva propietat, no crec desgavellat afirmar que els camps són diàfans. 

Per últim, no hem de confundir la naturalesa del camp amb la força que s'exerceix el mateix en un punt, ja que mentre la intensitat del camp decreix en base a la inversa del quadrat de la distància respecte al nucli, la força que executa el camp en moviment en un punt està condicionat per més factors com la  densitat, la velocitat angular, distància al focus,... i s'obtindrà a partir del seu espí particular (velocitat angular "ω"), la densitat radial "μ" en el punt, la distància a l'eix R' i l'alçada h.